TREBALL BLANDÍN DE
CORNUALLA
VIDEO BLANDÍN DE CORNUALL
INTRODUCCIÓ
El autor d´aquest llibre es anònim però esta tradueix per Jordi Tiñena.
Blandín de cornualla és una novel·la medieval de caballería; una novel·la a la manera de roman medieval, escrita en vers i que té l´idea cavalleresca elaborat en el s.XII per la literatura francesa.
BLANDÍN DE CORNUALLA
El text que comentem, que, com ha estat dit, cal situar a principis del XIV.
Contra el que és habitual en haches segle, el seu autor ha volgut romandre anònim, i no tenim, doncs, cap dada que ens permet de formular la més minima hipótesis.
En canvi, sí que podem situar-lo geogràficament en un àmbit nacional ben determinat, malgrat que les opinions dels crítics sobre haches assumpte no sempre hagin estat coincidents.
Aquesta narració relata les aventures, d´armes i d´amor, de dos cavallerr de Cornualla, anomenats Blandín de Cornualla i Guiot Artdit de Miramar.
ESTRUCTURA I NARRATIVA
El Blandín, malgrat no tenir un únic fil argumental i estar constituït per una sucessió constant d´aventures, pot ser estructurat en tres parts.
La primera part comenta des de l´inici fins a la separació dels dos amics. En ella s´anuncia el contingut de la narració i se presenten i caracteritzen els personatges a través de dues aventures, continuació l´una de l´altra.
La segona part seguéis les aventures dels dos cavallers per separat i culmina amb el desencantament de Brianda. Com ja s´havia insinuat en la primera part, mentre Guiot és vençut, Blandín triomfa i resulta vencedor.
La tercera, per últim reprèn la narració a partir del moment en què ambdós cavallers es van separar, els posa novament en contacte en una nova aventura de Blandís, i es precipita cap al final de la novel·la, on es centra el seu sentit, a manera de concusió i consell.
L´acció i els diàlegs dominen tota la narració. Gairebé no hi ha elements descriptius, i els pocs que ji apareixen, en les escenas de batalla sobretot, es repeteixen contínuament, i no van més enllà d´unes poques pinzellades.
Blandín de Cornualla és, narrativament, una novel·la força esquemàtica. Només les escenas de batalla són una mica més desenvolupades, i això amb una pobresa de mitjans expressius evident.
Els personatges d´altra banda, són extraordinàriament plans, sense complexitat, sense conflictos interns, i sense cap evolució al llarg del relat.
SENTIT DEL BLANDÍN
Ja hem anunciat repetidament al llarg d´aquestes pàgines que la visió sobre el món cavalleresc que ens oferia aquesta obra ens semblava diferent a la que palesen les novel·les clásiques del gènere, en que l´autor s´identifica plenament amb el món que descriu i, doncs, el defensa i l´ajusta al model ideal i literari establert.
Haches llibre, que ha estar observat per M.de Riquer, hi ha, en canvi, una actitud més despreocupada i irònica, que pot observar-se en el tractament de l´element fabulós i en alguns detalls relatius als herois, i en la mateixa despreocupació pels elements més literaris, descriptius i ornamentals, que hi són elidits, com ja s´ha dit anteriorment.
AQUESTA VERSIÓ
El text que llegireu ha estat prosificat i catalanitzat segons la llengua actual, a partit del text original en vers provençal. Hem intentat ser el màxim posible de respectuosos amb ell, a pesar que haches respecte ens hagi portat a solucions una mica dures i la prosa se n´hagi resentit.
Ara os posare un el llibre resumit peró no molt resumit per a que comprenguerem més o meny l´historia de Blandín de cornualla.
El llibre començà amb l´historia de dos amics que volen començar una llarga aventura. De camí els dos amics, ambs els cavalls, s´en donen una volta per el camp per a trobar aventures, de sopte, van veure una cova, i Blandín es va meter cap alli, i l´altre amic Guiot es va quedar fora.
Cuan va entrar Blandín en la cova es va trobar un gegant.
Va lluitar amb ell, Blandín amb una llança li donà un gran golp al mig del cos i el va tombar. Després cuan el gegant es troba a terra, Blandín aprofita per a tallar-li el cap. A tot aixó, hi havia dos doncellez preses del gegant que Blandín els va rescatar.
Després de molt caminar, els cuatre es van trobar un castell, i dada la casualtitat de que aquell castell era de les doncellez. Aleshores les donzelles li conten que els gegant l´han pres per força i hi és pres també tot el seu llinatge i tots els seus bons i nobles cavallers.
Blandín els diu que ell recobrarà el seu castell pel matí.
Els que estavan en el castell era el germà de l´altre gegant.
En haches cas Guiot volia combatrer amb el gegant i Blandín hi va deixar. El gegant va deixar dos llens malvats que es van abraonar sobre Guiot i li van atacar, Guiot es va defensar i d´un cop va tallar el cap del primer.
Després de haver guanyat Guiot es va enfrentar amb el gegant i amb el seu fill. Guiot el va vençer, però llavors els dos gegant li van agafar i li van encerrar a la presó.
Blandín, com el seu amig tardava molt va anar a ajudar-lo. Ells va lluitar amb els dos gegant i el seu amic el va ajudar. Després van mirar per tot el castell i van lliberar a tots.
Els dos amics van passar la nit en el castell amb les donzelles i per la madrugada anar-se´n.
Es van trobar dos camins i cadacuns van tirar per un camí.
Guiot, pel camí esquerre, es va trobar amb un pastor i li va oferix de mejar. De sopte passa un missatger per davant d´ells i Guiot lid emana que li digué el missatge a ell, i el missatger li diu que és servidor de Cavaller Negre. Ell es trobava en Claus Cobert aleshores Guiot es va cap allá.
Els dos van lluitar i Guiot el va matar.
De sopte es troba amb un campesí i li dona refugi en el seu hostal perque li diu que sino el trobaran.
Després de molt cavalgar sense trobar cap aventura es troba al germà del cavaller negre, com cuasi sempre es va lluitar amb ell però no el va matar, el va deixar en terra i Guiot va continuar el seu camí, peró de gairebé es troba amb una manada de cavallers i li diuen: ¡ Mori, mori !, però ell no es va rendir i va combatrer amb ells però com eren molts al final es va rendir als peus dels cavallers i li van portar a la presó del castell.
Per l´altre banda, Blandín de cornualla, es troba amb una doncella que guardava un magnifíc cavall blanc i la doncella també buscava aventura.
Es van quedar tota la nit els dos junt i van dormir en el camp.
Després es trova amb un escuder que estava triobant a la dona encantada que hi havia en aquestes terres, aquest escuder s´anomenava Peitavín, i Blandín li va ajudar a buscar-la. Va entrar en el castell però no li deixavan passar i aleshores lluiten entre tots. Després va buscar per tot el castell a la doncella i va arribar a un jardí ple de olantes i donzelles que cantaven dolçament. Blandín va preguntar per la doncella peró li diuen que està en el castell perque no pot salir perque el seu pare la van encantar aleshores Blandín li va dir que ell havia lluitat ambs els cavallers malvats i la germana de la dozella li va ajudar a rescarla.
Blandín es despossa per a salvar a la doncella peró de sopte davant seua hi havia una serp mol roïna que al final la va matar. Després en el segon portal, es trobava un drac adormit que ell no el volia despertar. En el tercer portal hi havia un sarraí encantat, que el va golpellar fins que va perdé els sentits, la vista i l´oïda i va morir. Despres de molts més portal, pero fí llega fins a la doncella i la va rescatar. […]
Molt després es van passar moltes coses a Blandín de Cornualla i a Guiot Ardit de Miramar, fins que ells dos van romandre amb les seves mullers i van fer com a bons cavallers ; d´aquí no van voler ja marxar, ni van voler sguir més guerres.
Van fer com la bona gen i Déu els va donar proa de bé.
Ara veieu que us he dit com Blandín i Guiot Ardit van trobar bones mullers, car feren com a bons cavallers. I preguereu a Déu que Aixa us premiï i us doni la bona estrena.
OPINIÓ PERSONAL
CORNUALLA
VIDEO BLANDÍN DE CORNUALL
INTRODUCCIÓ
El autor d´aquest llibre es anònim però esta tradueix per Jordi Tiñena.
Blandín de cornualla és una novel·la medieval de caballería; una novel·la a la manera de roman medieval, escrita en vers i que té l´idea cavalleresca elaborat en el s.XII per la literatura francesa.
BLANDÍN DE CORNUALLA
El text que comentem, que, com ha estat dit, cal situar a principis del XIV.
Contra el que és habitual en haches segle, el seu autor ha volgut romandre anònim, i no tenim, doncs, cap dada que ens permet de formular la més minima hipótesis.
En canvi, sí que podem situar-lo geogràficament en un àmbit nacional ben determinat, malgrat que les opinions dels crítics sobre haches assumpte no sempre hagin estat coincidents.
Aquesta narració relata les aventures, d´armes i d´amor, de dos cavallerr de Cornualla, anomenats Blandín de Cornualla i Guiot Artdit de Miramar.
ESTRUCTURA I NARRATIVA
El Blandín, malgrat no tenir un únic fil argumental i estar constituït per una sucessió constant d´aventures, pot ser estructurat en tres parts.
La primera part comenta des de l´inici fins a la separació dels dos amics. En ella s´anuncia el contingut de la narració i se presenten i caracteritzen els personatges a través de dues aventures, continuació l´una de l´altra.
La segona part seguéis les aventures dels dos cavallers per separat i culmina amb el desencantament de Brianda. Com ja s´havia insinuat en la primera part, mentre Guiot és vençut, Blandín triomfa i resulta vencedor.
La tercera, per últim reprèn la narració a partir del moment en què ambdós cavallers es van separar, els posa novament en contacte en una nova aventura de Blandís, i es precipita cap al final de la novel·la, on es centra el seu sentit, a manera de concusió i consell.
L´acció i els diàlegs dominen tota la narració. Gairebé no hi ha elements descriptius, i els pocs que ji apareixen, en les escenas de batalla sobretot, es repeteixen contínuament, i no van més enllà d´unes poques pinzellades.
Blandín de Cornualla és, narrativament, una novel·la força esquemàtica. Només les escenas de batalla són una mica més desenvolupades, i això amb una pobresa de mitjans expressius evident.
Els personatges d´altra banda, són extraordinàriament plans, sense complexitat, sense conflictos interns, i sense cap evolució al llarg del relat.
SENTIT DEL BLANDÍN
Ja hem anunciat repetidament al llarg d´aquestes pàgines que la visió sobre el món cavalleresc que ens oferia aquesta obra ens semblava diferent a la que palesen les novel·les clásiques del gènere, en que l´autor s´identifica plenament amb el món que descriu i, doncs, el defensa i l´ajusta al model ideal i literari establert.
Haches llibre, que ha estar observat per M.de Riquer, hi ha, en canvi, una actitud més despreocupada i irònica, que pot observar-se en el tractament de l´element fabulós i en alguns detalls relatius als herois, i en la mateixa despreocupació pels elements més literaris, descriptius i ornamentals, que hi són elidits, com ja s´ha dit anteriorment.
AQUESTA VERSIÓ
El text que llegireu ha estat prosificat i catalanitzat segons la llengua actual, a partit del text original en vers provençal. Hem intentat ser el màxim posible de respectuosos amb ell, a pesar que haches respecte ens hagi portat a solucions una mica dures i la prosa se n´hagi resentit.
Ara os posare un el llibre resumit peró no molt resumit per a que comprenguerem més o meny l´historia de Blandín de cornualla.
El llibre començà amb l´historia de dos amics que volen començar una llarga aventura. De camí els dos amics, ambs els cavalls, s´en donen una volta per el camp per a trobar aventures, de sopte, van veure una cova, i Blandín es va meter cap alli, i l´altre amic Guiot es va quedar fora.
Cuan va entrar Blandín en la cova es va trobar un gegant.
Va lluitar amb ell, Blandín amb una llança li donà un gran golp al mig del cos i el va tombar. Després cuan el gegant es troba a terra, Blandín aprofita per a tallar-li el cap. A tot aixó, hi havia dos doncellez preses del gegant que Blandín els va rescatar.
Després de molt caminar, els cuatre es van trobar un castell, i dada la casualtitat de que aquell castell era de les doncellez. Aleshores les donzelles li conten que els gegant l´han pres per força i hi és pres també tot el seu llinatge i tots els seus bons i nobles cavallers.
Blandín els diu que ell recobrarà el seu castell pel matí.
Els que estavan en el castell era el germà de l´altre gegant.
En haches cas Guiot volia combatrer amb el gegant i Blandín hi va deixar. El gegant va deixar dos llens malvats que es van abraonar sobre Guiot i li van atacar, Guiot es va defensar i d´un cop va tallar el cap del primer.
Després de haver guanyat Guiot es va enfrentar amb el gegant i amb el seu fill. Guiot el va vençer, però llavors els dos gegant li van agafar i li van encerrar a la presó.
Blandín, com el seu amig tardava molt va anar a ajudar-lo. Ells va lluitar amb els dos gegant i el seu amic el va ajudar. Després van mirar per tot el castell i van lliberar a tots.
Els dos amics van passar la nit en el castell amb les donzelles i per la madrugada anar-se´n.
Es van trobar dos camins i cadacuns van tirar per un camí.
Guiot, pel camí esquerre, es va trobar amb un pastor i li va oferix de mejar. De sopte passa un missatger per davant d´ells i Guiot lid emana que li digué el missatge a ell, i el missatger li diu que és servidor de Cavaller Negre. Ell es trobava en Claus Cobert aleshores Guiot es va cap allá.
Els dos van lluitar i Guiot el va matar.
De sopte es troba amb un campesí i li dona refugi en el seu hostal perque li diu que sino el trobaran.
Després de molt cavalgar sense trobar cap aventura es troba al germà del cavaller negre, com cuasi sempre es va lluitar amb ell però no el va matar, el va deixar en terra i Guiot va continuar el seu camí, peró de gairebé es troba amb una manada de cavallers i li diuen: ¡ Mori, mori !, però ell no es va rendir i va combatrer amb ells però com eren molts al final es va rendir als peus dels cavallers i li van portar a la presó del castell.
Per l´altre banda, Blandín de cornualla, es troba amb una doncella que guardava un magnifíc cavall blanc i la doncella també buscava aventura.
Es van quedar tota la nit els dos junt i van dormir en el camp.
Després es trova amb un escuder que estava triobant a la dona encantada que hi havia en aquestes terres, aquest escuder s´anomenava Peitavín, i Blandín li va ajudar a buscar-la. Va entrar en el castell però no li deixavan passar i aleshores lluiten entre tots. Després va buscar per tot el castell a la doncella i va arribar a un jardí ple de olantes i donzelles que cantaven dolçament. Blandín va preguntar per la doncella peró li diuen que està en el castell perque no pot salir perque el seu pare la van encantar aleshores Blandín li va dir que ell havia lluitat ambs els cavallers malvats i la germana de la dozella li va ajudar a rescarla.
Blandín es despossa per a salvar a la doncella peró de sopte davant seua hi havia una serp mol roïna que al final la va matar. Després en el segon portal, es trobava un drac adormit que ell no el volia despertar. En el tercer portal hi havia un sarraí encantat, que el va golpellar fins que va perdé els sentits, la vista i l´oïda i va morir. Despres de molts més portal, pero fí llega fins a la doncella i la va rescatar. […]
Molt després es van passar moltes coses a Blandín de Cornualla i a Guiot Ardit de Miramar, fins que ells dos van romandre amb les seves mullers i van fer com a bons cavallers ; d´aquí no van voler ja marxar, ni van voler sguir més guerres.
Van fer com la bona gen i Déu els va donar proa de bé.
Ara veieu que us he dit com Blandín i Guiot Ardit van trobar bones mullers, car feren com a bons cavallers. I preguereu a Déu que Aixa us premiï i us doni la bona estrena.
OPINIÓ PERSONAL
El llibre de Blandín de cornualla m´agradat un poc, per a ser realistes, perque no és el tipus de llibre que m´agrada normalment llegir.
L´historia del llibre en sí ha estat molt bé perque m´ha sorprengut molt, perque
em pensava que anava a ser un llibre de lectura avorrit, però aquest en concret no ho ha estat per que era bastant entretinguda l´história que desenvolupava.Per al meu parer al llibre li ha faltat una mica d'intriga perquè jo en gairebé tot predecia el que anava a ocórrer abans que ho contés el llibre pel context. Aquest llibre l'hi podria recomanar a la gent que li agradi llegir llibres de cavalleria i de gegants etc..
Aquest llibre m'ho he trobat perquè el professor ens ha imposat un treball per al trimestre i si us dic la veritat, m'alegre que l´uviera impost per que he descobert que no estan tan malament els llibres de cavalleria.
FÍN.
NO VOLIAS QUE ET SORPRENGUEM? AQUÍ ET POSE UN VIDEO DE L´HISTORIA.
ESPERE QUE ET SORPRENGAS.
FÍN.
NO VOLIAS QUE ET SORPRENGUEM? AQUÍ ET POSE UN VIDEO DE L´HISTORIA.
ESPERE QUE ET SORPRENGAS.
1 comentari:
Hola, soc una fan del Blandín, a mort El teu video està molt bé, segueix endevant amb les teves innovacions. Bont vent i barcanova!
Publica un comentari a l'entrada